Millorar el nostre benestar personal, en definitiva, la nostra felicitat depèn en un 40% d’un mateix; de com afrontem els nostres pensaments i com actuem. No podem generalitzar l’estat d’ànim de les famílies amb fills amb discapacitat. Si bé és cert que el nivell de sobrecàrrega emocional i el nivell d’estrès pot incrementar-se en certes etapes o moments; dependrà de cada un com percebem les exigències i preocupacions davant les demandes externes.
- Per cuidar bé als nostres fills hem de pensar primer a cuidar-nos a nosaltres mateixos
- És tan important gaudir d’una bona salut física com d’una bona salut emocional perquè estan lligades
- Sentim el que pensem: no pensis tant … actua, pensa en positiu
- Som interdependents: el teu benestar és la meva benestar, dedica temps a la teva parella i els teus amics, és important tenir una bona xarxa de suport
- Premisses d’Àngels Ponce
Les preocupacions diàries, compaginar tasques individuals amb la cura de la família, respondre a tots en tot moment, planificar i organitzar el futur dels nostres esdevé àrdua tasca amb un nivell d’exigència i estrès important.
És per això, que cal pensar en positiu, afrontar les preocupacions en el seu just moment segons ordre de prioritats aquelles que estiguin en les nostres mans, demanar ajuda en el nostre entorn i en la xarxa social i fonamental tenir cura i deixar-nos cuidar … van ser entre d’altres petites orientacions que va comentar Àngels perquè ser feliç requereix un esforç i depèn d’un mateix. Planificar en excés i redundar en les preocupacions ens impedeixen centrar-nos en el present, gaudir del moment pq no cal deixar de ser feliç avui per ser-ho en un futur.
Ser feliç ens exigeix actuar, no només la intenció val cal posar-s’hi: cal posar en pràctica tot el comentat amb Àngels.